Fine.

El 14 d'octubre de 2012 escrivia una entrada que ara mateix ni recordava. Portava poc més d'un mes a Milà i me n'adonava de certes coses. Avui, és 20 de gener de 2013 i ja torno a estar a Barcelona. El meu Erasmus ha acabat i les coses han canviat molt. 

He crescut molt personalment, m'he enfrontat a coses que mai m'hagués esperat trobar-me, he vist les coses d'un altre punt de vista, he conegut maneres de veure la vida, he estat vivint milers d'experiències al màxim, he experimentat la diversió en estat pur, m'he conegut a mi mateixa al màxim, he sapigut quines són les pors més grans de la meva vida i el que em fa feliç, sé el que és trobar a faltar de veritat, he pogut conèixer gent de llocs tan diferents, i he fet que l'italià, Itàlia i Milà formin part de la meva vida.

Ha estat una experiència que mai oblidaré i que ara des de casa, puc valorar més que mai. Sóc com sóc per milers d'experiències que he viscut, per les persones que he conegut, però i ara en part, també a aquest Erasmus, l'experiència que he viscut. El fet d'haver estar lluny de casa, lluny dels teus amics, del teu dia a dia, haver-te de crear una nova rutina, però conèixer gent que t'omplen, que et saben omplir, que et saben consolar i que són part ja de la teva vida. Les festes Erasmus, siguin com siguin, siguin on siguin, que demostren la felicitat dels Erasmus, que demostren la vitalitat de tots nosaltres i que et fan oblidar totes les penes i disfrutar a tope dels moments fora de casa. 

He viscut moments difícils, moments insuperables, moments casolans, moments indescriptibles, no puc explicar el meu Erasmus, no puc dir-vos l'acumulació de sentiments que he tingut, l'únic que sé és que el que s'ha de fer és viure, viure com si fos el teu ultim dia al món.