Quando sono arrivata a Milano tutto mi sembrava nuovo.
Ara però m'he fet la ciutat una mica meva, trobo familiar el barri, la universitat, els carrers, el pis, el supermercat.
Ja és normal que dia si dia també faci núvol, la música àrab dels veïns, els preus astronòmics dels embotits, el soroll tan exagerat del metro, els comentaris i les mirades dels homes pel carrer, l'elegància de molts companys a la facultat, tenir un flotador a l'habitació, la son permanent, les galetes del Mulino Bianco, la pasta, els comentaris "Oh, sei di Barcellona! Che bella!", els colacaos de bona nit, les llistes de frases lapidàries, el lambrusco ben fort, les primeres discussions en italià, els redbull's de color blau i vermell, la cortina vermella de l'habitació, els aperitius, fer amics pel barri,.....
Petites coses que van agafant forma, que es tornen poc a poc el dia a dia.
