Però en el mateix carrer també observes un aparador ple de vestits d'alta costura. Són de diferents colors. A dins, malgrat la foscor de l'establiment, es veu tot ple de vestits gairebé uns iguals que els altres. Hi ha un maniqui a l'aparador amb el preu del vestit al costat dels peus. Imagineu-vos qualsevol xifra desorbitant. És aquest el seu preu. Més endavant, hi ha un parell de botigues de vés a saber què. Però tot està ben tancat.
Al migdia, però tot canvia lleugerament. Només canvia un petit detall. Ara està ple de gent fent el vermut, dinant o prenent alguna cosa en algun dels restaurants més sibarites de la ciutat. Però ben a prop a pocs metres del vermut i les olives d'algú, hi ha algú col·locant bé els cartrons. Aquell hipsterisme que rodeja tot l'ambient es fa miques quan en qualsevol racó de la zona hi ha famílies que han de dormir a terra i improvisar una casa amb quatre cartrons. La pregunta és, llavors, cosmopolites en quin sentit?
