Quan et fas una mica gran te n'adones que la majoria de decisions que has de prendre o de coses que et passen no són de blanc o negre. Tot és més complicat i te n'adones que la vida està plena d'escales de grisos i que no és tan fàcil com a les pel·lícules.
No és un "si" o un "no", és un "potser", un "ja veurem", un "no ho tinc clar" o un "no sé sincerament". Les inseguretats estan sempre presents en la nostra vida. No sabem si prendre una actitud o una altra ens pot dur a diferents situacions, a diferents fins. Però sabeu què penso? Que estem formats per un final i que per arribar allà tenim molts camins a prendre. Destí? Realment és una pregunta difícil. No és questió de saber si el destí existeix o no. És anar-lo forjant poc a poc per arribar a aquest final que poc a poc anem escrivint nosaltres mateixos. És a dir, tot plegat és com construir una casa. Posar a la porta una estoreta de l'Ikea "Bienvenido a la República Independiente de mi casa" no canviarà la casa però el que si pot canviar la casa és que pintis la paret de color verd, vermell o blanc. Al final amb aquestes cosetes que anem forjant al final sortirà una casa d'una manera o d'una altra i tindràs una idea sobre la teva casa o una altra.
El millor de tot plegat és disfrutat d'anar decorant la casa, d'anar canviant el color de les parets, de canviar de mobles i de tant en quant (per no dir sovint) netejar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario