Aquestes alçades fa 20 anys, ella s'estava posant tan guapa. Es maquillava i es vestia com mai ho havia fet per les seves cites. Volia créixer i viure coses noves. I qui ho diria, que 20 anys després aquí estaríem disfrutant d'ella, havent-la vist créixer, riure, somiar, plorar, enfadar-se. He investigat cadascun dels seus racons però encara me'n falten conèixer mil més. He viscut tantes coses bones amb ella, però alhora tantes dolentes, tantes divertides, tantes sensacionals, tantes inolvidables. Em dóna orgull, em dóna il·lusió, em dóna tant ella. Barcelona, ets bonica, malgrat tants diguin tant de tu. Gràcies per aquests 20 anys en què cadascun dels barcelonins t'hem vist canviar tant. Gràcies per créixer. Gràcies per fer-me sentir barcelonina de cap a peus.
