Alguna cosa està a punt de canviar, però és sorpresa

No pensar és difícil. Quan penses en no pensar, ja hi penses i la lies. Només penso en el que no es mereix ningú, en les equivocacions i ultimament, en el futur.

Construir a base de detalls

Quan et fas una mica gran te n'adones que la majoria de decisions que has de prendre o de coses que et passen no són de blanc o negre. Tot és més complicat i te n'adones que la vida està plena d'escales de grisos i que no és tan fàcil com a les pel·lícules.

No és un "si" o un "no", és un "potser", un "ja veurem", un "no ho tinc clar" o un "no sé sincerament". Les inseguretats estan sempre presents en la nostra vida. No sabem si prendre una actitud o una altra ens pot dur a diferents situacions, a diferents fins. Però sabeu què penso? Que estem formats per un final i que per arribar allà tenim molts camins a prendre. Destí? Realment és una pregunta difícil. No és questió de saber si el destí existeix o no. És anar-lo forjant poc a poc per arribar a aquest final que poc a poc anem escrivint nosaltres mateixos. És a dir, tot plegat és com construir una casa. Posar a la porta una estoreta de l'Ikea "Bienvenido a la República Independiente de mi casa" no canviarà la casa però el que si pot canviar la casa és que pintis la paret de color verd, vermell o blanc. Al final amb aquestes cosetes que anem forjant al final sortirà una casa d'una manera o d'una altra i tindràs una idea sobre la teva casa o una altra.

El millor de tot plegat és disfrutat d'anar decorant la casa, d'anar canviant el color de les parets, de canviar de mobles i de tant en quant (per no dir sovint) netejar-la.

Fine.

El 14 d'octubre de 2012 escrivia una entrada que ara mateix ni recordava. Portava poc més d'un mes a Milà i me n'adonava de certes coses. Avui, és 20 de gener de 2013 i ja torno a estar a Barcelona. El meu Erasmus ha acabat i les coses han canviat molt. 

He crescut molt personalment, m'he enfrontat a coses que mai m'hagués esperat trobar-me, he vist les coses d'un altre punt de vista, he conegut maneres de veure la vida, he estat vivint milers d'experiències al màxim, he experimentat la diversió en estat pur, m'he conegut a mi mateixa al màxim, he sapigut quines són les pors més grans de la meva vida i el que em fa feliç, sé el que és trobar a faltar de veritat, he pogut conèixer gent de llocs tan diferents, i he fet que l'italià, Itàlia i Milà formin part de la meva vida.

Ha estat una experiència que mai oblidaré i que ara des de casa, puc valorar més que mai. Sóc com sóc per milers d'experiències que he viscut, per les persones que he conegut, però i ara en part, també a aquest Erasmus, l'experiència que he viscut. El fet d'haver estar lluny de casa, lluny dels teus amics, del teu dia a dia, haver-te de crear una nova rutina, però conèixer gent que t'omplen, que et saben omplir, que et saben consolar i que són part ja de la teva vida. Les festes Erasmus, siguin com siguin, siguin on siguin, que demostren la felicitat dels Erasmus, que demostren la vitalitat de tots nosaltres i que et fan oblidar totes les penes i disfrutar a tope dels moments fora de casa. 

He viscut moments difícils, moments insuperables, moments casolans, moments indescriptibles, no puc explicar el meu Erasmus, no puc dir-vos l'acumulació de sentiments que he tingut, l'únic que sé és que el que s'ha de fer és viure, viure com si fos el teu ultim dia al món.